Com ha canviat?

En aquest apartat volem donar èmfasi en el procés de canvi que s’ha anat donant lloc al municipi de Sant Hilari Sacalm. Veurem som va passar de ser un poble on el principal mitjà de vida era l’agricultura, l’estiueig i el bosc a ser un poble industrialitzat.

Sant Hilari Sacalm va ser una población amb un gran prestigi i una gran tradició dins el món de l’estiueig a Catalunya. De totes maneres, el poble ja era conegut al S.XVIII gràcies a l’aigua de la Font Picant.

Treballadors i treballadores

D’altra banda s’hi feien moltes activitats per tal d’animar els estiuejants. Uns exemples d'això van ser les primeres botigues on es venien els productes que sortien dels tallers dels artesans. D'aquesta manera van poder donar sortida a aquest producte de l’artesania local. 

El bosc es tractava de la principal font econòmica del municipi.  Es recollia llenya, glans, castanyes, bolets, es practicava la caça… D’entre els oficis relacionats amb el bosc, els predominants i que més destacaven eren els de: carboner, roder, traginer, etc. D’altra banda, amb el pas del temps, aquestes feines que havien donat un lloc de treball a tanta gent, van anar desapareixent.

Durant la modernitat, molts aspectes del poble van canviar. Amb l’aparició de l’electricitat i els motors, va ser possible el desenvolupament d’una nova maquinària per simplificar la feina del sector primari. D’altra banda, la industrialització, sorgida a finals del S.XIX, va canviar tant la vida com els costums de la gent i, d’igual manera, va transformar les antigues i tradicionals estructures econòmiques del poble (que estaven basades en l’explotació del bosc). Tots aquests canvis van comportar que l’ofici de torner cada vegada anés agafant més força. L’èxit d’aquest ofici va fer que els tallers familiars es convertíssin en fabriques i naus industrials, consolidant-se com a el primer sector econòmic del municipi.

Torner Catitu tornejant a pols

Tot va canviar a partir de finals dels anys noranta, quan la competència entre les mateixes empreses del sector i d’altres zones de l’exterior, van provocar una davallada en la demanda d’elements decoratius. La situació económica de la vila no va poder seguir endavant a causa de la crisi energética, l’encariment de les matèries primeres, la competència de mercats internacionals i la competència entre les mateixes empreses locals del sector.

CRISI DEL SECTOR

Era necessària la creació de nous plantejaments i, per tant, les indústries amb capital disponible van iniciar una transformació. Alguns negocis es van dedicar solament a produïr peces per a altres indústries locals i, com a conseqüència, moltes van haver de tancar. Actualment, en el municipi només queden dues torneries i l’activitat agrària ha quedat reduïda a poques explotacions. Pel que fa a la silvicultura, que sempre ha estat tradicional a la zona, s’ha decantat cap a una nova especialització: la explotació de coníferes i avets. 

Finalment, com ja hem pogut veure, els canvis socials han produït canvis en el sector econòmic de Sant Hilari. La gran demanda en el consum d’aigua embotellada i de la industria que explota l’aigua mineral (que s’ha convertit en la primera indústria de la zona) també pateix una forta crisi degut a l’augment del consum de marques blanques.